Campanya d'Ib3

Coses que fallen

Ib3 va batre dimecres un dels seus rècors d'audiència amb l'emissió de Troya. Els audímetres mediren més d'un 20 per cent de share, uns 80.000 espectadors, amb puntes de més del 35 per cent. M'agradaria saber si això ve a confirmar la necessitat de creació de la TV pública de les Illes. Si, realment, és aquest l'objectiu final que ha de tenir IB3. És a dir, emetre en horari de prime time una pel·lícula en versió castellana que aviat podrem veure, de franc, al Canal 9 i a TV3. Hi ha però qui pensa que l'espectre social de les Illes és bilingüe, amb una majoria de castellanoparlants i que l'única manera que hi ha d'enganxar aquest públic és amb programes fets amb la seva llengua materna. Només podem afegir que el seguent programa que es va emetre després de Troya va ser Així és la vida que va tenir un 3.6 per cent i 4.000 espectadors. Aquí hi ha qualque cosa que falla i no sabem què és.

Entre parèntesi

La Corporació Catalana de RTV acaba d'informar que TV3 costa als catalans 42 euros anuals per hom. Però, té importància el que costa un mitjà públic si compleix amb les seves obligacions polítiques, socials i culturals?
El PSOE demana que el nomenament del director general d'IB3 siguin consensuat. És cert que ja hi ha molts professionals del periodisme que no comparteixen aquesta proposta perquè això suposaria que desapereixen de totes les llistes pel seu sectarisme?
Uns periodistes esportius i els jugadors que abandonaren la concentració del Mallorca per anar a una discoteca de La Corunya pactaren silenciar aquests fets. Pot un periodista fer un pacte per no informar del que és notícia?